Aquest és un resum del text de Tuson sobre el llenguatge i les llengües (treballat a classe al inici del curs). He destacat el que m'ha semblat més important però si voleu accedir al text complet aquí teniu la referència:
TUSON,J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p. 45-50)
El llenguatge i les llengües
Tota senyal, com per exemple el llenguatge, està destinada a la transmissió d’informació, aquestes adquireixen un ple sentit quan serveixen d’enllaç entre emisor i receptor però, el llenguatge és un sistema de senyals complex:
- S’organitza en diversos sistemes: discurs, sintagma, fonema…
- comporta creativitat
- ens fa posible aludir a coses en la seva ausencia.
El llenguatge organitzador de l’entorn
Mitjançant la llengua organitzem el nostre entorn, sotmetem les nostres percepcions a graus d’abstracció (aquest espècim de la natura i aquell altre són pins; tot i les seves diferències).
D’aquesta manera, la il•limitada varietat de percepcions es veu reduida a un nombre limitat de de grups; aquesta reducció permet l’entessa entre humans.
Llenguatge i pensament
El llenguatge és el responsable que siguem capaços de pensar; sense una constitució cerebral adequada no és posible el llenguatge, i com a contrapunt sense el llenguatge, no apareixen signes de inteligencia en èssers humans.
El llenguatge doncs, és un element bàsic en la constitució del pensament, i permet el discurs abstracte.
Llenguatge i memoria
El llenguatge és el suport bàsic de la memoria; tant individual com col•lectiva: per exemple la memoria col•lectiva d’un poble es conserva en mites o llegendes i per aquesta el suport bàsic és la llengua.
L’autoexpressió
El llenguatge també fa possible l’autoexpressió, el discurs intern; no podem desenvolupar els nostres pensaments al marge de la llengua; el llenguatge és quelcom més que un estri per la comunicació: ens permet el dialeg amb nosaltres mateixos, la reflexió.
Llengutage el mitjà més extens per la comunicació
Tota expressió humana pot trovar la seva traducció al llenguatge, però no tota expressió lingüística pot ser transportada al llenguatge visual.
TUSON,J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p. 45-50)
El llenguatge i les llengües
Tota senyal, com per exemple el llenguatge, està destinada a la transmissió d’informació, aquestes adquireixen un ple sentit quan serveixen d’enllaç entre emisor i receptor però, el llenguatge és un sistema de senyals complex:
- S’organitza en diversos sistemes: discurs, sintagma, fonema…
- comporta creativitat
- ens fa posible aludir a coses en la seva ausencia.
El llenguatge organitzador de l’entorn
Mitjançant la llengua organitzem el nostre entorn, sotmetem les nostres percepcions a graus d’abstracció (aquest espècim de la natura i aquell altre són pins; tot i les seves diferències).
D’aquesta manera, la il•limitada varietat de percepcions es veu reduida a un nombre limitat de de grups; aquesta reducció permet l’entessa entre humans.
Llenguatge i pensament
El llenguatge és el responsable que siguem capaços de pensar; sense una constitució cerebral adequada no és posible el llenguatge, i com a contrapunt sense el llenguatge, no apareixen signes de inteligencia en èssers humans.
El llenguatge doncs, és un element bàsic en la constitució del pensament, i permet el discurs abstracte.
Llenguatge i memoria
El llenguatge és el suport bàsic de la memoria; tant individual com col•lectiva: per exemple la memoria col•lectiva d’un poble es conserva en mites o llegendes i per aquesta el suport bàsic és la llengua.
L’autoexpressió
El llenguatge també fa possible l’autoexpressió, el discurs intern; no podem desenvolupar els nostres pensaments al marge de la llengua; el llenguatge és quelcom més que un estri per la comunicació: ens permet el dialeg amb nosaltres mateixos, la reflexió.
Llengutage el mitjà més extens per la comunicació
Tota expressió humana pot trovar la seva traducció al llenguatge, però no tota expressió lingüística pot ser transportada al llenguatge visual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario