El casal d'infants del Raval és una associació que té com objectiu ajudar als barris més vulnerables per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper.
El casal d'infants del Raval va nèixer el 1983, en aquell moment a Ciutat Vella es donà una concentració molt important de situacions de necessitat, i les primeres activitats s'orientàren cap a la resolució de problemes concrets com l'absentisme escolar o en casos en el que no estaven cobertes ni les necessitats més bàsiques (per això s'haguè de posar un menjador); llavors només hi havia voluntaris.
L'any passat (vint-i-sis anys després de la seva creació) el cassal va atendre més de 5.000 casos de famílies i infants, i en l'actualitat compta amb 140 contractats i 800 voluntaris.
Per aconseguir-ho tenen diverses línies d'actuació:
El casal d'infants del Raval va nèixer el 1983, en aquell moment a Ciutat Vella es donà una concentració molt important de situacions de necessitat, i les primeres activitats s'orientàren cap a la resolució de problemes concrets com l'absentisme escolar o en casos en el que no estaven cobertes ni les necessitats més bàsiques (per això s'haguè de posar un menjador); llavors només hi havia voluntaris.
L'any passat (vint-i-sis anys després de la seva creació) el cassal va atendre més de 5.000 casos de famílies i infants, i en l'actualitat compta amb 140 contractats i 800 voluntaris.
Per aconseguir-ho tenen diverses línies d'actuació:
- acció social: donant educació (per exemple donen classes de català i castellà a inmigrants, donen suport amb l'escolarització... ), en treball (ajuden a persones amb dificultats -inmigrants, persones excluides socialment..- en l'inserció laboral), en la família (ajuden a les mares a agafar experiència)
- incidència política i sensiblització social
- mobilització ciutadana, voluntariat.
Les xarxes educatives i el paper de la societat en l'educació:
El llibre Escuela y territorio comença amb una cita de Montesquieu: "
"recibimos tres educaciones distintas, si no contrarias: la de nuestros padres, la de nuestros maestros y la del mundo. Lo que nos dice la última da al traste con todas las ideas adquiridas anteriormente."
"recibimos tres educaciones distintas, si no contrarias: la de nuestros padres, la de nuestros maestros y la del mundo. Lo que nos dice la última da al traste con todas las ideas adquiridas anteriormente."
Escuela y Territorio, Pàgina 15
Amb aquest fragment vull donar a entendre la gran importància que té l'entorn en l'educació, i per tant la gran emergència d'iniciatives com el casal en ambients amb risc d'exclusió social.
S'ha de conscienciar en aquests ambients als infants de la necessitat de l'escolarització, de l'educació, s'ha d'ajudar a les persones necessitades (com mares de família que no parlen la nostre llengua i no tenen papers...) per aconseguir una societat més equitativa i justa i això no es pot fer només desde les escoles, es necessita estar proper a aquest territori.
El casal fa una veritable funció social i a més treballa amb xarxa amb algunes escoles per tal de fer el seguiment d'alguns alumnes (per exemple dónen classes de repàs de català i castellà als inmigrants nouvinguts).
Valoració:
La veritat és que m'ha impressionat el gran impacte que ha tingut el cassal, la gran repercussió que ha tingut a nivell d'ajuda a la gent, repeteixo l'any passat hi passarèn més de 5.000 infants! (tot i que l'orador mantenia que no era suficient).
També em va conmoure una part del seu discurs: l'orador explicava que el cassal no és un centre per l'inmigració, sinó pel qui ho necessiti i incidi en que ells no creuen en l'inmigració perquè tothom té dret a una vida digna a una equitat... que molts cops en la societat es valora negativament els inmigrants, "com si fèssin nosa" i després tenen l'hipocresia d'acceptar jugadors de futbol o estrelles (que tenen la mateixa nacionalitat que aquell inmigrant que despresien).
La xerrada m'ha donat una visió més humana sobre el que passa en molts barris, sobre allò que a vegades està tan aprop i ni ens enterem, sobre l'esclusió social, l'inmigració i la pobressa i com aquesta associassió intenta fer el possible per educar i ajudar molts infants cap al canvi.
S'ha de conscienciar en aquests ambients als infants de la necessitat de l'escolarització, de l'educació, s'ha d'ajudar a les persones necessitades (com mares de família que no parlen la nostre llengua i no tenen papers...) per aconseguir una societat més equitativa i justa i això no es pot fer només desde les escoles, es necessita estar proper a aquest territori.
El casal fa una veritable funció social i a més treballa amb xarxa amb algunes escoles per tal de fer el seguiment d'alguns alumnes (per exemple dónen classes de repàs de català i castellà als inmigrants nouvinguts).
Valoració:
La veritat és que m'ha impressionat el gran impacte que ha tingut el cassal, la gran repercussió que ha tingut a nivell d'ajuda a la gent, repeteixo l'any passat hi passarèn més de 5.000 infants! (tot i que l'orador mantenia que no era suficient).
També em va conmoure una part del seu discurs: l'orador explicava que el cassal no és un centre per l'inmigració, sinó pel qui ho necessiti i incidi en que ells no creuen en l'inmigració perquè tothom té dret a una vida digna a una equitat... que molts cops en la societat es valora negativament els inmigrants, "com si fèssin nosa" i després tenen l'hipocresia d'acceptar jugadors de futbol o estrelles (que tenen la mateixa nacionalitat que aquell inmigrant que despresien).
La xerrada m'ha donat una visió més humana sobre el que passa en molts barris, sobre allò que a vegades està tan aprop i ni ens enterem, sobre l'esclusió social, l'inmigració i la pobressa i com aquesta associassió intenta fer el possible per educar i ajudar molts infants cap al canvi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario