Hi ha moltíssimes diferències entre l'oral i l'escrit, per presentar-les ho farèm des de dues vessants: des de les característiques contextals i des de les característiques textuals.
Diferències contextuals:
Es refereixen al context (espai, temps..) per exemple la comunicació oral és inmediata en el temps mentre que l’escrita es diferida.
| Diferències contextuals | |
| Canal oral | Canal escrit |
| Canal auditiu: El receptor comprèn amb l’oïda el text | Canal visual: el receptor comprèn el missatge visualment. (el canal visual té una capacitat de transmissió d’informació superior a l’auditiu) |
| El receptor percep successivament els diversos signes del text | El receptor els percep simultàniament |
| Comunicació espontània (l’emissor no pot “esborar”) | Comunicació elaborada. (l’emissor pot corregir i refer el text sense deixar rastres) |
| Comunicació inmediata en el temps i en l’espai. | Comunicació diferida. |
| Comunicació efímera (els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire) | Comunicació duradora. |
| Utilitza molts codis no verbals (moviment del cos, fesonomia..) | Els utilitza poc (la disposició de l’espai..) |
| Hi ha interacció durant l’emissió (mentre parla l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs) | No hi ha interacció |
| El context extralingüístic és molt important: codis no verbals, dixi.. | El context es poc important |
Diferències textuals:
Es refereixen al missatge. Podem comparar les característiques gramaticals que s’usen en cada codi: el grau de complexitat, les estructures sintàctiques..
| Canal oral | Canal escrit |
| ADEQUACIÓ - Tendencia a marcar procedencia dialectal - Grau de formalitat baix i propòssits subjectius | ADEQUACIÓ - Ús freqüent de l’estàndart - Grau de formalitat alt i propòssits objectius. |
| COHERÈNCIA - Selecció menys rigorosa de l’informació: dades irrellevants, canvis de tema.. - Més redundant - Estructura del text oberta: hi ha interacció.. - Estructures poc estereotipades: l’emissor té més llibertat per elaborar-les | COHERÈNCIA - Selecció molt precisa de la informació - Menys redundant - Estructura del text tancada - Estructures estereotipades: amb convencions socials, fórmules.. |
| COHESIÓ - Menys gramatical: pauses, entonacions.. - Elements paral·lingüístics: canvis de ritme, tons.. - Codis no-verbals - Referències exofòriques (referides al context): tu, aquí… | COHESIÓ - Més gramatical: signes de puntuació, sinònims.. - Pocs elements paralingüístics: cursiva, negreta.. - Pocs codis no-verbals - Referències endofòriques (referides al text) |
| FONOLOGIA Formes pròpies dels usos espontanis: contraccions, elisions.. | FONOLOGIA |
| SINTAXI - Tendencia a usar estructures sintàctiques simples - Frases inacabades - Odre d’elements de l’oració variable - El·lipsis freqüents | SINTAXI - Estructures sintàctiques més complexes (oracions més llargues amb més sub. relatives) - Ordre estable de la frase (sub/verb/comp) - El·lipsis poc freqüents |
| LÈXIC - Lèxic no marcat formalment: coses - Ús d’hiperònims: cosa, allò - Mots paràsit: eh.. mmm… (sense valor semàntic) - Mots crossa: llavors, vull dir.. (van falcant el text) - Ús freqüent de refranys, frases fetes.. | LÈXIC - Lexic marcat formalment: elements - Tendència a usar mots equivalents i precisos - Absència de mots paràsit i mots crossa. - Ús escás de frases fetes... |
La relació entre l’oral i l’escrit
Per comprendre quin és el paper real que juga l’oral en la producció de l’escrit i la comprensió de l’escrit s’han d’aclarir quina és la relació entre els dos codis.
Hi ha diferents punts de vista sobra la relació entre l’escrit i l’oral:
La teoria de Vigner:
Presenta la relació entre l’oral i l’escrit des de l’òptica didáctica de la llengua, això o presenta en tres models:
- l’escrit tradicional: l’escrit és l’objecte exclusiu de l’aprenentatge és el model normatiu que cal aprendre i seguir. Refusa les varietats dialectals i els registres. Es proscriuen els usos més funcionals de la llengua (cartes, instàncies…) i s’utilitzen textos descontextualitzats (com la redacció i l’assaig). Vigner opina que aquesta concepció respon a l’utopia d’un llenguatge universal (com l’esperanto).
- L’escrit com a codi segon: l’oral és el primordial i l’escrit se li subordina; l’escrit s’utilitza per transcriure l’oral per tant, s’ensenya el codi escrit (la correspondencia so-grafia), però no el text o discurs escrit (no s’ensenya les regles per construir textos).
- L’escrit llengua: considera que l’oral i l’escrit són codis diferents, que vehiculen la mateixa llengua. Vigner dóna suport a aquest model perquè considera que la
producció i consepció de l’escrit no depen de l’oral.
La teoria de Scinto:
Scinto analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística mitjançant tres models:
- Model dependent: es considera l’oral com manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció. Els principals argumens són el filogenètic (l’oral va apareixer històricament molt abans de l’escrit) i l’ontogenètic (els nadons adquireixen fàcilment l’oral, mentre que l’escrit l’han d’estudiar a consciència).
- Model independent: sostè que l’oral i l’escrit són absolutament independents i que només són dues manifestacions amb què es pot expresar el llenguatge.
- Model equipol·lent: postula que tant l’oral com l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenvolupen funcions distintes i complementàries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario