La competència comunicativa és la capacitat que abraça tant el coneixement d'una llengua com l'habilitat per utilitzar-la (per exemple saber que s'ha de dir o què és correcte en cada context ).
Els components de la competència comunicativa són:
1. Competència Lingüística/Gramatical: domini del codi (a nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic)
2. Competència Sociolingüística: regles socioculturals d'ús: la situació, objectiu, convencions de la interacció.
3. Competència Discursiva: produir i interpretar un text de qualsevol gènere (descripció, narració...) amb coherència i cohesió.
4. Competència Estratègica: estratègies de comunicació verbal i no verbal per millorar o compensar l'eficàcia de la comunicació a causa d'alguna mancança d'algun altre punt competent.
També s'inclouen factors com el context comunicatiu de cada comunitat, tenint en compte les formes socials, culturals i ideològiques.
Utilitzar una llengua no és només el fet de fer-la servir, sinó que sinó que implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produexen en l'entorn de qui el parlen.
En l'assignatura de Gestió de l'informació i TIC, l'últim dia vem parlar sobre les competències digitals que han de tenir els nens d'infantil, els de primària, els de secundària, batxillerat i també els professors. Ens vem repartir en grups i cada grup es llegí un artícle dels cinc artícles proposats al blog del jorge escollí un fragment i el comentà, tots els comentaris es troben en una carpeta de l'apartat de Gestió de l'informació i TIC al blink.
Jo per la meva part vaig comentar l'article de les competències que han de tenir els professors en TIC segons la UNESCO:
Després de la conferència en la que vem assistir al Cibernàrium sen's va posar de relleu una cosa: la gran necessitat que tenim els mestres de posar-nos al dia amb matèria de les TIC, en l'actualitat és una de les competències més importants que ha de tenir un mestre, ja que la societat ha evolucionat cap a les noves tecnologies i s'ha de dominar si es vol estar al dia i si es vol aportar una educació de futur i de qualitat.
A mi personalment em preucupava el fet de tenir una classe plena d'infants amb portàtils, llegint un contingut a l'ordinador -per exemple en un format pdf- , sense donar-li un veritable sentit a l'ordinador només com un substitut modern del llibre, el que ha de saber fer un bon professor, i és per això que he escollit aquest fragment de l'Eduteka, és disenyar oportunitats a l'aula per l'aprenentatge de les TIC, donar sentit a les pràctiques multimèdia, que els portàtils a les aules(que segur que són el futur) siguin més que un llibre posat en un ordinador, que el professor motivi les cerques... Aquest és el fragment que he escollit, si voleu més informació visiteu la web: "Gracias a la utilización continua y eficaz de las TIC en procesos educativos, los estudiantes tienen la oportunidad de adquirir capacidades importantes en el uso de estas. El docente es la persona que desempeña el papel más importante en la tarea de ayudar a los estudiantes a adquirir esas capacidades. Además, es el responsable de diseñar tanto oportunidades de aprendizaje como el entorno propicio en el aula que faciliten el uso de las TIC por parte de los estudiantes para aprender y comunicar."
Avui he volgut repassar un dels primers conceptes que vem aprendre en fer el blog, la blogosfera:
Degut al fet que els blogs o les bitácoras estan connectades per mitjà d'enllaços, comentaris, referències i llistes de blogs en la pròpia pàgina... Podem considerar Blogosfera un sistema virtual, en el qual s'estableixen comunitats de weblogs, categoritzats temàticament o per perfils d'interès. Mentre que els blogs per si mateixos són només un format en la web, la interconnexió d'aquests és un fenomen social, es formen xarxes: al veure'ls com un tot es poden determinar clarament tendències, gustos, popularitat de llocs, objectes, productes, música, pel·lícules, llibres... i fins hi tot en el nostre cas, comentaris sobre assignatures de la carrera.
Quan nosaltres a classe parlavem de blogosfera ens referiem a:
la llista de blogs "d'interès" que tenim al nostre blog.
A classe se'ns va presentar el model de Linda Flowers i John R. Hayes,aquest model descriu detalladament les diverses operacions intel·lectuals que realitza un autor per poder escriure un text.Segons aquest, l'acte de l'escriptura està compost de:
1. La situació de comunicativa: conté tots els elements externs a l'escriptor,com el problema retòric, que és allò que empeny a escriure al escriptor, i el text que és la "solució" que aquest hi dóna. El text, es a dir la solució, es motivat per: el tema, l'audiència i els propòsits.
2. La memòria a llarg termini: Inclou tots els coneixaments que l'autor té registrats i enmagatzemats en el cervell sobre: contingut temàtic, l'audiència, les diferents estructures textuals... Em de tenir present com a futurs mestres que com més petits siguin els alumnes, més escassos seràn els coneixaments que tenen enmagatzematsa la memòria.
3. Tres processos bàsics:
planejar: l'escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i de com vol fer-ho
redactar: l'escriptor transforma les idees generades en un discurs, en aquest procès es posen en funcionament gran quantitat de coneixaments: organitzar mentalment el text, components de cohesió textual...
revisar: l'autor rellegeix el text (total o parcialment) i refà allò que considera que s'ha de millorar.
Els nens en els primers anys la redacció i la revisió es bo fer-la amb grup.
4.Un mecanisme de control que s'encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d'actuar un o altre.
El passat dimarts 17 de novembre vem acompanyar a un estudiant de tercer a les pràctiques d'una escola.
La veritat és que va ser una molt bona experiència poder tenir contacte directe amb la realitat del que estudiem, amb els infants desde la posició de "mestra" (ells ja et veuen com a tal). Vaig disfrutar entre altres perquè em van deixar participar bastant en les classes: ajudant als nens, a la professora...
He fet una presentació per explicar-vos els trets més característics d'aquesta escola.
El passat diluns 23 de novembre vem començar a fer recitacions a classe. Ami em tocà amb el grup "d'afortunats" que recitàren el primer dia així que això es sumà amb els nervis que jo ja tinc normalment a l'hora de fer presentacions...
La veritat és que la majoria dels que van recitar ho van fer bastant bé, a tots, poc o massa ens traïren els nervis, però aquest és un factor inevitable alhora de fer presentacions tot i que ara ja ens coneguem tots.
La veritat és que el llibre Com parlar bé en públic em va donar uns quants concells que em fòren molt útils per la presentació com:
repartir la mirada pel públic
El control dels nervis i de la gesticulació: acceptar que estàs nerviós i treure'n el màxim suc a la situació.
portar una molt bona preparació: vull donar émfasi en aquest punt tot i que sembli molt obvi, portar una bona preparació no només t'assegura més possiblitats de fer-ho bé sinó que a més a més és un bon aliat contra els nervis.
un somriure
Per mi aquests han estat dels millors concells que m'ha donat el llibre però, bé no m'hi vull allargar que sobre aquest llibre ja hi ha una entrada dedicada.
Jo vaig recitar el conte de Pere Calders (l'home que apareix a la foto d'aquesta entrada), titulat Invasió subtil és aquest (us he enllaçat amb el conte per si algú vol llegir-se'l)
Aquest fet, va sortir a la llum com una carta als lectors que va enviar la mare de l’infant al diari i va tenir molta repercussió (cartes que contestaven, li van dedicar una caricatura, etc).
Un niño con diabetes cambia de escuela tras ser discriminado
La madre denuncia que el colegio prohibía a Mark ir a excursiones y no le permitían llevar el glucómetro al centro
La vida de Mark, que ahora tiene nueve años, cambió cuando le diagnosticaron diabetes tipo I en el 2005. Tuvo que aprender a convivir con su enfermedad, a realizarse los análisis de glucosa en la sangre –glucemias– y a administrarse insulina. También su entorno necesitó adaptarse a la nueva situación, pero surgieron problemas en la escuela. Su madre, Montserrat Cueto, afirma que Mark sufrió "discriminación" por parte del equipo directivo y muchos de los profesores de su antiguo colegio, English Academy Santa Claus, un centro privado de Barcelona al que el menor acudió hasta mediados del curso pasado. El colegio prohibía a Mark llevar el glucómetro a clase, con lo que no podía controlarse la glucemia, tampoco le permitían participar en ninguna excursión, incluso convocaron a la madre para decirle que "le convendría" otra escuela, explica Cueto.
La directora del centro, Arola Bofill, ni confirma ni desmiente estas acusaciones. "No vamos a entrar en polémicas, pero nosotros siempre dimos un trato adecuado al niño, hubo discriminación positiva", dice Bofill. En cambio, sí reconoce que se insinuó a Montserrat Cueto que cambiase a su hijo de colegio "por no poder atender sus demandas". Montserrat Cueto pedía que se siguieran las recomendaciones del protocolo de las conselleries de Educació y de Salut sobre diabetes en la escuela. El protocolo dice que ningún niño puede ser nunca excluido de las actividades que organice el centro, a no ser que el médico responsable lo indique. El endocrinólogo de Mark escribió una carta al colegio asegurando que podía participar en salidas escolares. El protocolo de Educació y Salut también indica que se ha de encontrar una solución pactada entre la familia y la escuela para que un adulto controle la glucemia y administre insulina al menor en el caso de que no sea autónomo –no tiene que ser el profesor necesariamente, sino personal del CAP más cercano o un monitor–. Si el niño no necesita ayuda con la insulina, un adulto debería supervisarlo. "Mark era autónomo desde los cinco años, pero de nada servía, porque nos prohibieron entrar el glucómetro en clase", explica Cueto. Mark incluso recuerda que, un día que llevó el aparato en la mochila, una profesora le castigó.
Durante los primeros meses de la enfermedad el endocrinólogo indicó a Mark que debía administrarse insulina antes y después de clase. "Pero le salían unas glucemias altísimas, no podíamos esperar tanto tiempo entre cada toma". Cuando, el curso pasado, el niño necesitó la insulina antes de la comida, no hubo acuerdo. "Yo sólo pedía que alguien lo supervisara cuando él se administraba el medicamento, pero la directora decía que tenía fobia a las agujas", añade Cueto. La solución final fue cambiar a Mark de colegio. De nada sirvieron las cartas del abogado de la Associació de Diabètics de Catalunya al centro, ni los certificados médicos, ni las visitas de Cueto al colegio, ni las entrevistas con los inspectores de educación. Ahora Mark estudia en otra escuela donde no ha tenido ningún problema.
El caso de este niño es extremo, pero supone un ejemplo de las dificultades que pueden encontrarse los niños diabéticos, y con otras enfermedades, en la escuela. Los esfuerzos de Montserrat para que los docentes del English Academy Santa Claus entendiesen la enfermedad de su hijo y ayudaran a su normal escolarización fueron en vano, pero espera que su denuncia no caiga en saco roto. "Lo único que quiero explicando esto es que ningún otro niño se sienta marginado por tener diabetes", dice. No reclama favoritismos, pero sí sensibilidad para que los problemas de salud en la escuela se lleven con cuidado.
El protocolo sobre la diabetes en la escuela de Educació y Salut es sólo una recomendación y existe un vacío legal sobre quién ha de administrar los medicamentos a los niños en horario escolar. "Normalmente los problemas se solucionan cuando se informa a los docentes", explica Àngels Lladó, de la Associació de Diabètics.
EXPLICACIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS DE LA NOTÍCIA
En Mark, com molts altres infants de Catalunya, pateix una malaltia que “pot produir” problemes a l’escola; la diabetis.
Després d’estar ja durant uns anys a l’escola, English Academy Santa Claus, en Marc li van diagnosticar diabetis. Aquesta malaltia, en el grau que la té en Mark, comportava haver de utilitzar un glucòmetre (per mesurar-se el sucre en sang) i també haver d’administrar-se insulina.
El centre en el que estava no només no ajudaven a l’infant ni a punxar-se l’insulina ni a controlar-se el sucre, a més a més li prohibien assistir a les excursions (tot i que un metge havia certificat que no hi havia en absolut perill, i per tant no hi havia raó per discriminar-lo), portar el glucòmetre dins del centre, quedar-se a menjador...
Finalment Mark va haver de canviar d’escola, al centre on ara assisteix no han posat cap problema i l’han acceptat com un més.
REFLEXIÓ I COMENTARI PERSONAL (DEL GRUP)
El més normal es ser diferent; i nosaltres pensem que l’educació hauria de donar exemple d integració i acceptació de TOTES les persones i de la convivència.
Es per això que em volgut destacar aquesta notícia, perquè pensem que a l’escola s’ha de preparar als infants perquè entenguin l’entorn, la societat i el món; i en el món el que predomina la diversitat: malalties, colors de pell, altures, pes...
Considerem que l’acció de l’escola English Academy Santa Claus és inadequada i discriminatòria (no va rebre cap tipus d’ajuda)i diu molt poc dels valors que tenen tots els que formen part d’aquest centre.
