El nostre debat: s'han de canviar les vacances a l'escola?

El passat dilluns 21 de desembre el nostre grup format per: Marta Rodriguez , Cristina Bardia, Roc Molina, Elisabet Barral, Albert Valbuena, Roderic Picó, Gerard Garcia, Clara Antonio i Mireia Casanovas vam realitzar l'últim debat del curs. El nostre debat tractava el tema del possible canvi en les vacances dels escolars.

Els principals arguments a favor del canvi en l'estructura de les vacances van ser:

• Massa aglutinació de vacances a l'estiu
• L'estadística on es reporta que el segon trimestre, pel fet de ser massa llarg, hi ha més conflictes a les aules.
• Comparativa amb països europeus amb millors resultats als informes PISA (i que tenen les vacances repartides).
• Hem d'educar-los a l'escola per la vida, i a la vida no hi haurà mai 3 mesos de vacances.
• Amb una setmana al Febrer podem deixar un petit descans a als alumnes en un segon trimestre tan excesivament llarg.

Els principals arguments en contra del canvi en l'estructura de les vacances fòren:

• Les famílies no tenen disponiblitat per poder fer-se càrrec dels infants aquella setmana.
• Possible dispersió dels alumnes: que perdin el fil...
• Despeses que comporta que els infants no vagin a l'escola durant aquella setmana: cangurs, casals...
• És millor tenir vacances a l'estiu, ja que poden aprofitar millor els dies...

Vam intentar seguir al màxim tant els aspectes organitzatius i formals del Manual de la lliga de debat universitari (en la entrada "El debat" faig referència als aspectes més importants d'aquest): ens vam organitzar per capitans, argumentadors i investigadors; vam buscar un munt d'informació...


Reflexió:

Aquesta era la primera vegada que feia un debat seriós; amb el temps,el torn de paraula tan pautat; amb "públic"...
Penso que és una bona pràctica per diverses raons: primerament perquè a mi en concret m'ha fet buscar arguments per una cosa la qual estic en contra, també m'ha servit per practicar la parla davant d'un públic nombrós, m'ha servit també per submergir-me en un tema d'actualitat educativa per complert...

Tot i que estic contenta dels aveços que he fet a l'hora de parlar en públic (que lluny que queda el "Qui ets tú?" ara!) encara hi ha coses que haig de millorar; el control del temps mentre parlo se'm fa bastant complicat (o hem quedo curta, o m'allargo massa), i això sobretot, ha posat per mi un pèl de complicació tant en el debat com en el Territori.

També m'ha semblat molt interessant poder assistir a tots els debats, ja que m'han donat diferents punts de vista, molts que ni m'havia plantejat, sobre diversos temes d'educació.

Per últim l'unic que no m'acaba d'agradar dels debats és que mai s'arriba a cap conclusió en ferm; els dos grups han de defensar fins les últimes el seu argument, tot i que els hagi fet recapacitar l'argument contrari.

Conferència d'Anna Perez

En el blink podeu trobar la conferència que va realitzar Anna Perez a Blanquerna.
L'Anna autora del Blog Bitacola de MestraTic, i impulsora de l'Eduwiki va presentar en aquesta conferència apectes que ella troba rellevants sobre els blogs i l'educació.

Primer de tot ens exposà la gran diferència entre l'espai Web de fa 15-20 anys (web 1.0) i l'actual (web 2.0):

• web 1.0: aquest era el format que hi havia abans, amb aquest molt poques persones podien tenir una web personal, tampoc hi havia gaire gent autònoma per crear contingut... A més a més fa 15-20 anys les pàgines web eren bàsicament tot text, amb molt poques fotografies..., en l'actualitat en canvi la web és molt audiovisual: enregistraments, vídeos, fotografies etc.

• web 2.0: l'espai web actual, en aquest qualsevol persona pot crear contingut, es pot crear l'intel·ligència col·lectiva, compartir amb tothom coneixaments, experiències... Entre aquestes eines trobem: gmail, blogger, youtube, fotolog, picassa...

Com a futurs mestres hem de tenir present l'evolució de les noves tecnologies, l'evolució de la societat i hem de saber treure'n profit.

El model d'escola gairebé no ha canviat des del segle XIX, segueix tenint la mateixa rigidesa, però en canvi la societat i els nens que habiten aquesta escola han canviat molt: són infants que han nascut en l'època tecnològica dominen i usen a la perfecció messengers, metroflogs... Tenen a diferència de fa 20 anys noves maneres de comunicar-se.

Es per això que hauriem de plantejar-nos algunes preguntes: Preparem els alumnes per el món que han de viure? Per exemple, prohibim els mòbils a les aules, però aquests infants per la societat on habiten hauran de viure amb un mòbil, hauran d'utilitzar-lo amb responsablitat....

Donem un ús didàctic a les eines que ens ofereix internet?Com per exemple: blogs, youtube...

Podem treballar els blogs a l'escola; Anna Perez, que ja ho ha dut a la pràctica, ens explica els resultats sorgits d'aquesta pràctica:

• Dóna importància al treball del infant ja que tothom pot llegir-lo.
• Trenca fronteres: aquest blog pot ser comentat per altre gent, alumnes d'altres escoles, d'altres cursos...
• Permet reflexionar a l'infant: abans de publicar qualsevol cosa, com que pot ser llegida per tothom, obliga a l'infant a repasar-ho.
• Permet crear categories, etiquetes perque el nen pugui organitzar la seva feina feta.
• Fa possible l'aprenentatge col·lectiu, l'intel·ligència col·lectiva: pots llegir que opina el company, pots dir-li a algú què millorar...

Reflexió

D'aquesta conferència personalment m'ha encantat que es tractès un tema que ami personalment em preucupava (com ja vaig publicar amb anterioritat en una altra entrada: ordinadors a l'aula; un avenç o bé una equivocació?) que els infants utilitzessin l'ordinador com una eina per el "copia/enganxa", m'ha agradat la reflexió que fa Anna Perez quan compara el "copia/enganxa" de l'ordinador amb la copia que feien els alumnes d'un llibre fa 15 anys. L'unica diferència entre les dues còpies és que una és bastant més laboriosa.

Potser com diu Anna, no hauriem de demanar a als alumnes que "busquessin informació sobre...", sinó que hauriem de canviar l'anunciat per tal de fer que després que el nen busquès informació, es veiès obligat a pensar.


També d'aquesta conferència he extret dues eines d'internet que em semblen molt útils:

• go2web2.0: en aquesta web es poden cercar tot tipus de recursos, comparar-los...
• bloglines:en aquesta web pots controlar altres blogs que t'interessin, t'avisa de les seves entrades noves..
  

Per últim us adjunto la presentació que utilitzà Anna Perez en la seva conferència.

Blocseducacio_Blanquerna

View more presentations from annaravalnet.

La descripció

La descripció pretén representar lingüísticament qualsevol aspecte de la realitat des de els més concrets als més abstractes: persones, animals, objectes, paisatges, plantes, èpoques, sensacions, sentiments, immobles...

La descripció pot ser dominant en un text, com és el cas d'un informe mèdic, però normalment sol aparèixer combinada amb altres seqüències. En l'àmbit literari forma una part substancial dels relats, juntament amb la seqüència narrativa i dialogal.

La descripció depenent de la situació comunicativa i d'allò que vol transmetre l'autor serà:

• objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, es limita a descriure objectivament les característiques que millor el defineixen. Aquesta descripció és característica del textos científics i acadèmics. (per exemple un informe mèdic).
  
• subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

Igual que en el codi escrit també hi ha representacions (es a dir "descripcions") en molts més àmbits, entre ells la pintura.
He escollit aquestes dues obres de Salvador Dalí, per exemplificar d'una manera més gràfica el que són les descripcions objectives i les subjectives.
Els dos quadres representen una noia observant a travès d'una finestra, tot i que representen el mateix, un es pintat de manera objectiva i l'altre d'una manera subjectiva.

Estructura dels textos descriptius

Mentre una descripció no científica, per exemple una descripció oral en una conversa informal, pot incloure dades molt subjectives i de manera desordenada, en un text acadèmic les descripcions només admeten dades objectives i comprovades. A més, l'ordre és essencial:

• Establiment del tema: presentació de l'objecte.
  
• Caracterització: exposar les qualitats, propietats, parts... de l'objecte descrit.
  
• Relació amb el món exterior: tant en espai, temps...

Com es fa una descripció?

Idear:

Seleccionar les paraules minuciosament que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció; per això cal explorar la situació:

• a qui va dirigida la descripció? El context determinarà la descripció, la relació entre interlocutors, el coneixament compartit...
• propòsit del text: persuadir, convèncer, emocionar...

Ordenar:

ordenar la informació obtinguda d'idear, i ordenar-la per dotar al text d'una lògica. No hi ha una estructura pautada pels escrits descriptius.

Textualitzar:

Redacció del text.


Algunes tècniques descriptives:

• Sintagmes nominals àmpliament adjectivats: per exemple, "El bosc espès, fresc i fosc"
• Verbs en present o imperfecte de l'indicatiu: per exemple, "La casa espera impacient l'arribada de la família"
• Paraules que descriuen impressions sensorials: per exemple: "El vent del sud, calent..."

Reflexió

A classe vam fer una pràctica i vam poder escoltar diferents tipus de descripcions de poemes o canços. Vam poder observar primer de tot la gran varietat que hi havia entre elles (totes en major o menor grau fòren subjectives).

També vam poder veure diferents maneres i estils de descripció: des de la manera tan poètica de Sisa en la cançó Nit de Sant Joan a la gran desimboltura de Rubén Blades en la cançó Pedro Navaja.

Totes les cançons i poemes mostrats ens van posar de relleu les innumerables maneres i visions que pot tenir un autor a l'hora de descriure qualsevol cosa, també vam poder observar diferents tons, registres, graus d'objectivitat....

Recull d'alguns recursos digitals útils per un educador

En aquesta entrada m'agradaria fer una breu descripció d'alguns recursos digitals que ens poden ser útils com a futurs mestres; tant per estar al corrent de les novetats tecnològiques enfocades per l'educació, com per conèixer activitats que es fan a altres centres...

• Pràctica compartida

• projectes en xarxa

És un recurs oferit per la web del xtec, on hi ha gent que emprèn projectes educatius i els vol compartir, són projectes interescolars, entre escoles que no necessàriament pertayen al mateix àmbit geogràfic (un projecte pot ser compartit amb una escola de Badalona i l'altre de Toronto).

En el recurs web projectes en xarxa pots fer públic un projecte i animar a les altres escoles a participar, o bé pots participar en qualsevol dels projectes que oferten altres escoles.

• webs de centres

També és un recurs de la web de xtec, en aquest apartat podem cercar informació sobre moltes escoles de Catalunya, sobre la seva metodologia, les seves notícies (si fan activitats o excursions)...

• revistes de centres
  

També és un recurs de la web del xtec.cat, i igual que en el recurs anterior, web de centre, aquest ens permet està més informats sobre algunes escoles, podem llegir "notícies", del que fan els infants a l'escola: excursions, treballs, projectes...
Passem de l'antic format de revista d'escola a paper, a el nou format: un format digital que inclueix fins i tot vídeos, fragment de àudios...

• ButlleTIC

Aquest blog, que també pertany a la web de xtec.cat, és una eina fantàstica per poder estar al dia en les noves tecnologies, encarades sobretot per l'educació.
Jo ja l'he incluït en el meu Blogroll, i us animo tots a fer-ho, ja que des del nostre blog podre'm estar sempre al corrent de les innovacions tecnològiques a les aules, i també de notícies relacionades.

• xtec ràdio

Aquest projecte va nèixer amb pròposit de fer de la ràdio un mitjà de comunicació escolar, entre diferents centres. Fomenta l'ús de la llengua catalana, i posa a l'abast dels infants una pràctica molt entretinguda: adquirir el coneixament de com fer ràdio.
En aquest apartat es pot escoltar pràctiques que han realitzat diverses escoles.

• Blog: Bitàcola de MestraTIC

Aquest Blog, portat per l'Anna Perez, és un referent pel que fa l'educació: tracta de molts temes tant relacionat amb les TIC, com amb l'actualitat educativa, com amb pràctiques educatives...
És un bon referent si es vol estar al dia en matèria d'educació; jo ja l'he posat a la meva llista de blogs, i us animo a tots a fer-ho!

• Contes del món

És un concurs de contes en format PODCAST, es a dir, s'han de fer amb un vídeo i so. Va adreçat a tots els joves de Barcelona amb l'objectiu de difondre la nostre cultura a partir del Podcast i observar les semblances-diferències amb altres cultures.

• Blog del Edu3.cat
  

Aquest blog ens informa de les novetats que hi ha en la web de edu3.cat (recordem que és una web amb vídeos de contingut educatiu).
Recomano, igual que amb el ButlleTiC i el Blog de Bitacola de MestraTIC que us el poseu al blocroll, així des del vostre blog podreu asseventar-vos, de totes les novetats en l'Edu3.cat. (sinó també podeu subscriure al Google Reader).

• blog de les TIC a les TAC
  

Blog que aporta elemets en la innovació educativa des de la perspectiva de les TIC, i de la creació de coneixament en xarxa (TAC).
És un bon blog per tindre al blogroll, ja que t'ajuda a estar al dia i està enfocat en l'àmbit pedagògic i educatiu.

Un bon comunicador

A començament de curs, sense haver llegit el llibre de Com parlar bé en públic, ni haver establert les bases de què és un bon comunicador l'Imma ens preguntà qui era per nosaltres un exemple de bon comunicador.

Ho vam fer de manera dinàmica, casi com si es tractès un joc: tothom deia qui creia que era un exemple de bon comunicador i donava un adjectiu que argumentès perquè ho era.

Van sortir un munt de persontages: presentadors de televisió, polítics, científics, humoristes.

Per exemple: Lorenzo Milà, Espartac Peran, Josep Guardiola, Jordi Baste, Josep Cuní, Josep Llobató, Sergi López, Antoni Bassas i Andreu Buenafuente, Rubalcava...

Alguns dels adjectius que els definien:

• tranquil
• sincer
  
• segur
• expressiu
• educat
• prudent
• sentit de l'humor
• carismàtic
• entenedor
• bon ús de la parla: bona fonètica, bon lèxic...
  

(a l'inici de l'entrada hi ha una fotografia de la pissarra amb tots els adjectius que vam dir, fent una pluja d'idees, tota la classe)


Reflexió

En aquesta activitat va passar una mica com en la dels sinònims (aquella que haviem de puntuar: brut, infecte, impur...); tothom tenia diferents referents i punts de vista sobre qui era un bon comunicador, i fins i tot es van nomenar personatges que pel meu gust no tenen "gaire do de la parla".

Tot i així aquesta activitat va ser molt útil per reflexionar sobre quines característiques ha de tenir un bon comunicador. I quines aptitus hauriem d'adquirir si en un futur apart de ser bons mestres volem ser bons comunicadors.

Jo vaig escollir com a bon comunicador a Pepe Rubianes per la proximitat que tenia amb el públic, la seva seguretat, el seu esperit crític, el bon humor...

* La fotografia de la pissarra es pot ampliar si es clica al damunt.

Programes per educar

A l'última classe de Gestió de l'informació i TIC se'ns van presentar programes d'ordinador dedicats a l'aprenentatge pels nens; tots ells em van semblar molt útils ja que convinen les noves tecnologies i un aprenentage didàctic.

Alguns d'aquests programes van ser:

• el JClic: és un conjunt d'aplicacions informàtiques, enfocades cap a la didàctica; trencaclosques, mots encreuats, assosiacions, sopes de lletres... (la imatge inferior mostra una de les aplicacions del JClic).
  

• El Crayon Physics: té diverses aplicacions puzzles (que s'han de resoldre amb creativitat i l'ús personal de la física), iniciació a la física, permet dibuixar i que els dibuixos es converteixin en realitat...

Crayon Physics Deluxe from Petri Purho on Vimeo.

• Art Rage 2: és molt més que una eina de dibuix, com el paint, Art rage 2 té desenes de funcions i d'efectes per convertir l'ordinador en un autèntic bloc de dibuix, te eines com: rotulador, ceres, tinta, pincell, guix... A més a més amb un gran realisme a l'hora de reproduir-ho en la pantalla (com es veu a la foto inferior).
  

• Winlogo: en aquest programa l'alumne ha de controlar una tortuga per tal de fer el que se li demana, si s'està estudiant els triangles i l'alumne ha de fer un triangle equilater, haurà de saber moure la tortuga per fer-ho.

Aquestes eines em semblen molt interessants per portar una classe, ja que sense desviarte d'un tema (per exemple si s'està estudiant els triangles a matemàtiques), pot ser una excusa per utilitzar l'ordinador ( i treballar així indirectament la informàtica), també fa la classe més dinàmica i amena.


Us he enllaçat cada nom del programa determinat perquè pogueu accedir més fàcilment a més informació sobre aquests.

El territori

Ja portem dues sesions presentant el treball del territori m'ha cridat molt l'atenció com d'un mateix tema es poden treure tants treballs i tan diferents: Perquè l'Amèrica llatina és pobra?, Sabadell: ara i abans, Les festres populars, Les coves de Gavà, La identitat a Catalunya, La desigualtat social a Barcelona...

En aquesta activitat podriem dir que hi ha tres feines: primer fer una bona exposició oral, segon saber-la lligar amb recursos de noves tecnologies i per últim i que és una tasca que haurem de fer molt sovint com a futurs mestres, avaluar als companys.


Per avaluar els companys se'ns ha donat aquesta pauta:

- Objectiu de l'exposició (clar, confús, adequat a l'auditori...)

- Introducció (atraient, interessant, engrescadora, neutra...)

- Selecció i ordenació de les idees (ordenada, embrollada, congruent, molt clara...)

- Exemplificació (clarificadora, explicativa, il·lustrativa, inconnexa...)

- Conclusió (resumeix, fixa la idea central, incitadora, provocadora...)

- Temps (adient, massa llarg, curt...)

- Llenguatge corporal (natural, molt exagerat, no sap què fer amb les mans...)

- Veu (entonació encertada, volum adequat, velocitat, pauses, vocalització i articulació...)

- Actitud (registre, sentit de l'humor, anècdotes, al·lusions personals...)

- Correcció lingüística (pronunciació, lèxic, morfosintaxi...)

- Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir (motivar, il·lustrar, explicar, esquematitzar...)

- Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir (densitat d'informació, colors, mides del text, animacions...)

- Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans (oral, escrit, gràfic, audiovisual...)

Avui ens ha tocat al meu grup, l'Encarni Bosch i a mi, presentar el treball, nosaltres haviem decidit fer-ho sobre la desigualtat social i centrar-nos per exposar-ho en el nostre entorn més proper: Barcelona.
Aquest treball presenta, segons el meu parer, una gran dificultat: la tensió que dóna el temps i saber que estàs parlant contrarrellotge; un altre problema que m'he adonat que tenia (és la primera vegada que feia una exposició amb un temps tan pautat) és que per molt practicat que ho tinguessis a casa, i amb el temps que faràs teoricament previst, te'n adones a la presentació que la parla no segueix el mateix ritme en tensió, i que qualsevol imprevist quan el temps és tan ajustat et pot fer trontollar l'exposició.

Tot i així és una bona pràctica per posar-nos a to, per quan siguem professors: per perdre la por a parlar en públic (en un futur ho haurem de fer davant de mestres, pares, alumnes...), per agafar tècniques i "trucs" per fer una bona presentació o classe ja sigui amb materials tecnològics o simplement saber-te comunicar amb fluidesa. Per últim comencem això que sembla tant fàcil (o tan difícil) que és valorar i posa nota a un company.


Bé, aquesta és la presentació que hem fet servir com a suport per fer la presentació: d'aquesta podem dir que l'hem feta amb un Googledocs i hi hem posat enllaços perquè desde la mateixa presentació es pugui arribar a pàgines web que ens semblen molt il·lustratives.
També moltes de les fotos que hi ha en la presentació són realitzades per nosaltres (durant un parell de setmanes vem anar "armades" amb càmeres i vem fotografiar tot allò que ens va semblar que podia il·lustrar el treball (finalment vem haver de fer una tria).

Competències comunicatives

La competència comunicativa és la capacitat que abraça tant el coneixement d'una llengua com l'habilitat per utilitzar-la (per exemple saber que s'ha de dir o què és correcte en cada context ).

Components de la competència comunicativa

Els components de la competència comunicativa són:

1. Competència Lingüística/Gramatical: domini del codi (a nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic)

2. Competència Sociolingüística: regles socioculturals d'ús: la situació, objectiu, convencions de la interacció.

3. Competència Discursiva: produir i interpretar un text de qualsevol gènere (descripció, narració...) amb coherència i cohesió.

4. Competència Estratègica: estratègies de comunicació verbal i no verbal per millorar o compensar l'eficàcia de la comunicació a causa d'alguna mancança d'algun altre punt competent.

També s'inclouen factors com el context comunicatiu de cada comunitat, tenint en compte les formes socials, culturals i ideològiques.

Utilitzar una llengua no és només el fet de fer-la servir, sinó que sinó que implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produexen en l'entorn de qui el parlen.

Competències TIC per a docents

En l'assignatura de Gestió de l'informació i TIC, l'últim dia vem parlar sobre les competències digitals que han de tenir els nens d'infantil, els de primària, els de secundària, batxillerat i també els professors.
Ens vem repartir en grups i cada grup es llegí un artícle dels cinc artícles proposats al blog del jorge escollí un fragment i el comentà, tots els comentaris es troben en una carpeta de l'apartat de Gestió de l'informació i TIC al blink.

Jo per la meva part vaig comentar l'article de les competències que han de tenir els professors en TIC segons la UNESCO:

Després de la conferència en la que vem assistir al Cibernàrium sen's va posar de relleu una cosa: la gran necessitat que tenim els mestres de posar-nos al dia amb matèria de les TIC, en l'actualitat és una de les competències més importants que ha de tenir un mestre, ja que la societat ha evolucionat cap a les noves tecnologies i s'ha de dominar si es vol estar al dia i si es vol aportar una educació de futur i de qualitat.

A mi personalment em preucupava el fet de tenir una classe plena d'infants amb portàtils, llegint un contingut a l'ordinador -per exemple en un format pdf- , sense donar-li un veritable sentit a l'ordinador només com un substitut modern del llibre, el que ha de saber fer un bon professor, i és per això que he escollit aquest fragment de l'Eduteka, és disenyar oportunitats a l'aula per l'aprenentatge de les TIC, donar sentit a les pràctiques multimèdia, que els portàtils a les aules(que segur que són el futur) siguin més que un llibre posat en un ordinador, que el professor motivi les cerques...
Aquest és el fragment que he escollit, si voleu més informació visiteu la web: "Gracias a la utilización continua y eficaz de las TIC en procesos educativos, los estudiantes tienen la oportunidad de adquirir capacidades importantes en el uso de estas. El docente es la persona que desempeña el papel más importante en la tarea de ayudar a los estudiantes a adquirir esas capacidades. Además, es el responsable de diseñar tanto oportunidades de aprendizaje como el entorno propicio en el aula que faciliten el uso de las TIC por parte de los estudiantes para aprender y comunicar."

La Blogosfera

Avui he volgut repassar un dels primers conceptes que vem aprendre en fer el blog, la blogosfera:

Degut al fet que els blogs o les bitácoras estan connectades per mitjà d'enllaços, comentaris, referències i llistes de blogs en la pròpia pàgina... Podem considerar Blogosfera un sistema virtual, en el qual s'estableixen comunitats de weblogs, categoritzats temàticament o per perfils d'interès.
Mentre que els blogs per si mateixos són només un format en la web, la interconnexió d'aquests és un fenomen social, es formen xarxes: al veure'ls com un tot es poden determinar clarament tendències, gustos, popularitat de llocs, objectes, productes, música, pel·lícules, llibres... i fins hi tot en el nostre cas, comentaris sobre assignatures de la carrera.

Quan nosaltres a classe parlavem de blogosfera ens referiem a:

• la llista de blogs "d'interès" que tenim al nostre blog.
• comentaris a altres blogs.
• enllaços d'entrades interessants a altres bolgs.
  

El procès de composició escrita

A classe se'ns va presentar el model de Linda Flowers i John R. Hayes, aquest model descriu detalladament les diverses operacions intel·lectuals que realitza un autor per poder escriure un text. Segons aquest, l'acte de l'escriptura està compost de:

1. La situació de comunicativa: conté tots els elements externs a l'escriptor, com el problema retòric, que és allò que empeny a escriure al escriptor, i el text que és la "solució" que aquest hi dóna. El text, es a dir la solució, es motivat per: el tema, l'audiència i els propòsits.

2. La memòria a llarg termini: Inclou tots els coneixaments que l'autor té registrats i enmagatzemats en el cervell sobre: contingut temàtic, l'audiència, les diferents estructures textuals...
Em de tenir present com a futurs mestres que com més petits siguin els alumnes, més escassos seràn els coneixaments que tenen enmagatzematsa la memòria.

3. Tres processos bàsics:

• planejar: l'escriptor elabora una representació mental del que vol escriure i de com vol fer-ho
  
• redactar: l'escriptor transforma les idees generades en un discurs, en aquest procès es posen en funcionament gran quantitat de coneixaments: organitzar mentalment el text, components de cohesió textual...
• revisar: l'autor rellegeix el text (total o parcialment) i refà allò que considera que s'ha de millorar.

Els nens en els primers anys la redacció i la revisió es bo fer-la amb grup.

4.Un mecanisme de control que s'encarrega de regular-los i decidir en quin moment ha d'actuar un o altre.