El passat dimarts 17 de novembre vem acompanyar a un estudiant de tercer a les pràctiques d'una escola.
La veritat és que va ser una molt bona experiència poder tenir contacte directe amb la realitat del que estudiem, amb els infants desde la posició de "mestra" (ells ja et veuen com a tal). Vaig disfrutar entre altres perquè em van deixar participar bastant en les classes: ajudant als nens, a la professora...
He fet una presentació per explicar-vos els trets més característics d'aquesta escola.
Aquest fet, va sortir a la llum com una carta als lectors que va enviar la mare de l’infant al diari i va tenir molta repercussió (cartes que contestaven, li van dedicar una caricatura, etc).
Un niño con diabetes cambia de escuela tras ser discriminado
La madre denuncia que el colegio prohibía a Mark ir a excursiones y no le permitían llevar el glucómetro al centro
La vida de Mark, que ahora tiene nueve años, cambió cuando le diagnosticaron diabetes tipo I en el 2005. Tuvo que aprender a convivir con su enfermedad, a realizarse los análisis de glucosa en la sangre –glucemias– y a administrarse insulina. También su entorno necesitó adaptarse a la nueva situación, pero surgieron problemas en la escuela. Su madre, Montserrat Cueto, afirma que Mark sufrió "discriminación" por parte del equipo directivo y muchos de los profesores de su antiguo colegio, English Academy Santa Claus, un centro privado de Barcelona al que el menor acudió hasta mediados del curso pasado. El colegio prohibía a Mark llevar el glucómetro a clase, con lo que no podía controlarse la glucemia, tampoco le permitían participar en ninguna excursión, incluso convocaron a la madre para decirle que "le convendría" otra escuela, explica Cueto.
La directora del centro, Arola Bofill, ni confirma ni desmiente estas acusaciones. "No vamos a entrar en polémicas, pero nosotros siempre dimos un trato adecuado al niño, hubo discriminación positiva", dice Bofill. En cambio, sí reconoce que se insinuó a Montserrat Cueto que cambiase a su hijo de colegio "por no poder atender sus demandas". Montserrat Cueto pedía que se siguieran las recomendaciones del protocolo de las conselleries de Educació y de Salut sobre diabetes en la escuela. El protocolo dice que ningún niño puede ser nunca excluido de las actividades que organice el centro, a no ser que el médico responsable lo indique. El endocrinólogo de Mark escribió una carta al colegio asegurando que podía participar en salidas escolares. El protocolo de Educació y Salut también indica que se ha de encontrar una solución pactada entre la familia y la escuela para que un adulto controle la glucemia y administre insulina al menor en el caso de que no sea autónomo –no tiene que ser el profesor necesariamente, sino personal del CAP más cercano o un monitor–. Si el niño no necesita ayuda con la insulina, un adulto debería supervisarlo. "Mark era autónomo desde los cinco años, pero de nada servía, porque nos prohibieron entrar el glucómetro en clase", explica Cueto. Mark incluso recuerda que, un día que llevó el aparato en la mochila, una profesora le castigó.
Durante los primeros meses de la enfermedad el endocrinólogo indicó a Mark que debía administrarse insulina antes y después de clase. "Pero le salían unas glucemias altísimas, no podíamos esperar tanto tiempo entre cada toma". Cuando, el curso pasado, el niño necesitó la insulina antes de la comida, no hubo acuerdo. "Yo sólo pedía que alguien lo supervisara cuando él se administraba el medicamento, pero la directora decía que tenía fobia a las agujas", añade Cueto. La solución final fue cambiar a Mark de colegio. De nada sirvieron las cartas del abogado de la Associació de Diabètics de Catalunya al centro, ni los certificados médicos, ni las visitas de Cueto al colegio, ni las entrevistas con los inspectores de educación. Ahora Mark estudia en otra escuela donde no ha tenido ningún problema.
El caso de este niño es extremo, pero supone un ejemplo de las dificultades que pueden encontrarse los niños diabéticos, y con otras enfermedades, en la escuela. Los esfuerzos de Montserrat para que los docentes del English Academy Santa Claus entendiesen la enfermedad de su hijo y ayudaran a su normal escolarización fueron en vano, pero espera que su denuncia no caiga en saco roto. "Lo único que quiero explicando esto es que ningún otro niño se sienta marginado por tener diabetes", dice. No reclama favoritismos, pero sí sensibilidad para que los problemas de salud en la escuela se lleven con cuidado.
El protocolo sobre la diabetes en la escuela de Educació y Salut es sólo una recomendación y existe un vacío legal sobre quién ha de administrar los medicamentos a los niños en horario escolar. "Normalmente los problemas se solucionan cuando se informa a los docentes", explica Àngels Lladó, de la Associació de Diabètics.
EXPLICACIÓ DE LES IDEES PRINCIPALS DE LA NOTÍCIA
En Mark, com molts altres infants de Catalunya, pateix una malaltia que “pot produir” problemes a l’escola; la diabetis.
Després d’estar ja durant uns anys a l’escola, English Academy Santa Claus, en Marc li van diagnosticar diabetis. Aquesta malaltia, en el grau que la té en Mark, comportava haver de utilitzar un glucòmetre (per mesurar-se el sucre en sang) i també haver d’administrar-se insulina.
El centre en el que estava no només no ajudaven a l’infant ni a punxar-se l’insulina ni a controlar-se el sucre, a més a més li prohibien assistir a les excursions (tot i que un metge havia certificat que no hi havia en absolut perill, i per tant no hi havia raó per discriminar-lo), portar el glucòmetre dins del centre, quedar-se a menjador...
Finalment Mark va haver de canviar d’escola, al centre on ara assisteix no han posat cap problema i l’han acceptat com un més.
REFLEXIÓ I COMENTARI PERSONAL (DEL GRUP)
El més normal es ser diferent; i nosaltres pensem que l’educació hauria de donar exemple d integració i acceptació de TOTES les persones i de la convivència.
Es per això que em volgut destacar aquesta notícia, perquè pensem que a l’escola s’ha de preparar als infants perquè entenguin l’entorn, la societat i el món; i en el món el que predomina la diversitat: malalties, colors de pell, altures, pes...
Considerem que l’acció de l’escola English Academy Santa Claus és inadequada i discriminatòria (no va rebre cap tipus d’ajuda)i diu molt poc dels valors que tenen tots els que formen part d’aquest centre.
Eulàlia Bosch, amb una llarga carrera de mestra a les espatlles, va ser convidada el passat dilluns setze de novembre per impartir una conferència al auditori de la nostra universitat.
Ens va presentar diverses claus que ella considera importants per poder ser uns bons mestres. Començà fent una metàfora sobre els infants que em va encantar: “la veritable extrangeria no està en els inmigrants, sinó en els infants; el nen s’ha d’acostumar a una forma de vida extranya, als rols i normes de la classe i de la societat…”
Nosaltres com a futurs professors no ens hem d’oblidar de dues coses: que els infants són uns “inmigrants metafòrics” que desconeixen, i nosaltres som allà per mostrar-los i guiar-los en el món, perquè puguin deixar de ser aquests inmigrants metafòrics que hem estat tots i ajudar-los a conèixer, nosaltres hem d’intervenir amb aquest creixament.
Tampoc ens hem d’oblidar que l’educació no només es dóna a l’escola, sinó que es desenvolupa en el marc d’un barri, d’una ciutat, d’una societat… es dóna en el marc d’una cultura.
Si veritablement volem ajudar als infants a conèixer, a guiar-los en el món, a què puguin comprendre, els hem d’ensenyar a “veure” (admirar-la, entendre-la…)la ciutat, ja que a l’escola només hi seràn una estona…
Hem d’ajudar als infants a que coneguin vertaderament elseu entorn: que el reconeguin, que l’estudiin, que l’admirin… Com mestres sempre hem d’intentar alimentar la curiositat insaciable del nen en tots els àmbits (que no siguin clases purament transmissives, que l’infant s’involucri i sobretot que s’interessi).
Eulàlia quan ens parlava de alimentar la curiositat de l’infant, de fer que s’interessi, no ho deixà així sinó ens ho exemplificà: com per exemple utilitzant l’art com aliat per ensenyar el món, la dansa (com al I.E.S Milà i Fontanals).
Per últim Eulàlia va parlar-nos de com hauria de ser un mestre per ser un bon mestre: un mestre hauria de volguer ser savi, buscant sempre el coneixament, per encomanar el seu interés als seus alumnes; un mestre hauria de ser un gran lector per ensenyar a llegir. Un mestre ha de ser sobretot un exemple pels seus alumnes, ajudant-los; sent el seu “acomodador” per fer-los sentir agust i interessats pel coneixament.
El casal d'infants del Raval és una associació que té com objectiu ajudar als barris més vulnerables per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper. El casal d'infants del Raval va nèixer el 1983, en aquell moment a Ciutat Vella es donà una concentració molt important de situacions de necessitat, i les primeres activitats s'orientàren cap a la resolució de problemes concrets com l'absentisme escolar o en casos en el que no estaven cobertes ni les necessitats més bàsiques (per això s'haguè de posar un menjador); llavors només hi havia voluntaris. L'any passat (vint-i-sis anys després de la seva creació) el cassal va atendre més de 5.000 casos de famílies i infants, i en l'actualitat compta amb 140 contractats i 800 voluntaris. Per aconseguir-ho tenen diverses línies d'actuació:
acció social:donant educació (per exemple donen classes de català i castellà a inmigrants, donen suport amb l'escolarització... ), en treball (ajuden a persones amb dificultats -inmigrants, persones excluides socialment..- en l'inserció laboral), en la família (ajuden a les mares a agafar experiència)
incidència política i sensiblització social
mobilització ciutadana, voluntariat.
El casal és financiat un 40% per fons públic provinents de la Generalitat de Catalunya i l'altre 60% per donacions.
Les xarxes educatives i el paper de la societat en l'educació:
El llibre Escuela y territorio comença amb una cita de Montesquieu: "
"recibimos tres educaciones distintas, si no contrarias: la de nuestros padres, la de nuestros maestros y la del mundo. Lo que nos dice la última da al traste con todas las ideas adquiridas anteriormente."
Escuela y Territorio, Pàgina 15
Amb aquest fragment vull donar a entendre la gran importància que té l'entorn en l'educació, i per tant la gran emergència d'iniciatives com el casal en ambients amb risc d'exclusió social.
S'ha de conscienciar en aquests ambients als infants de la necessitat de l'escolarització, de l'educació, s'ha d'ajudar a les persones necessitades (com mares de família que no parlen la nostre llengua i no tenen papers...) per aconseguir una societat més equitativa i justa i això no es pot fer només desde les escoles, es necessita estar proper a aquest territori.
El casal fa una veritable funció social i a més treballa amb xarxa amb algunes escoles per tal de fer el seguiment d'alguns alumnes (per exemple dónen classes de repàs de català i castellà als inmigrants nouvinguts).
Valoració:
La veritat és que m'ha impressionat el gran impacte que ha tingut el cassal, la gran repercussió que ha tingut a nivell d'ajuda a la gent, repeteixo l'any passat hi passarèn més de 5.000 infants! (tot i que l'orador mantenia que no era suficient).
També em va conmoure una part del seu discurs: l'orador explicava que el cassal no és un centre per l'inmigració, sinó pel qui ho necessiti i incidi en que ells no creuen en l'inmigració perquè tothom té dret a una vida digna a una equitat... que molts cops en la societat es valora negativament els inmigrants, "com si fèssin nosa" i després tenen l'hipocresia d'acceptar jugadors de futbol o estrelles (que tenen la mateixa nacionalitat que aquell inmigrant que despresien).
La xerrada m'ha donat una visió més humana sobre el que passa en molts barris, sobre allò que a vegades està tan aprop i ni ens enterem, sobre l'esclusió social, l'inmigració i la pobressa i com aquesta associassió intenta fer el possible per educar i ajudar molts infants cap al canvi.
El CosmoCaixa és un museu cituat a la falda del Tibidabo (just a sobre de l'universitat Blanquerna), és el nom que va adoptar el conegut com Museu de la Ciència de Barcelona, després de la seva última remodelació per part de La Caixa en 2004.
El museu CosmoCaixa contè un munt d'espais:
El bosc inundat: és una representació exacte de la flora i la fauna amazònica (fins i tot el clima).
La sala de la matèria: una sala de 3500m2 on es proposa un recorregut desde el Big Bang fins a l'actualitat. (mitjançant imatges, explicacions, experiments...)
Planetari: es pot contemplar l'univers i les seves diverses etàpes durant el temps, amb explicacions, projeccions...
Plaça de la Ciència: una gran plaça a l'aire lliure i oberta a tothom, on es pot "jugar" amb diversos mòduls i experiments.
Click i flash: espai dedicat als infants on ells fan "grans descobriments" i observaràn tota mena de fenòmens, està pensat per fomentar l'interès per la ciència dels més petits.
Planetari Bombolla: un planetari dedicat als més petits (de 3 a 8 anys)
Toca, toca!: espai dedicat als infants, en aquest tenen l'oportunitat de tenir contacte directa amb animals i plantes de hàbitats molt diferents del planeta.
diverses exposicions (que són efímeres)
El CosmoCaixa penso que és una entitat d'interés educatiu, primerament perquè és un museu pensat per experimentar, per jugar, per entendre practicant... no com altres museus on els nens no poden tocar, no poden ni acostar-se massa al que es mostra. El CosmoCaixa ho possa a l'abast tot perque s'examini i es manipuli; ofereix un ensenyament constructiu pels nens (molts cops presentat com un joc) i això fa que se'ls hi desperti un interés per la ciència.
Oferta que es fa a les escoles
El CosmoCaixa ofereix a les escoles diverses activitats enfocades pels infants com el Planetari Bombolla, el Toca, toca!, el Click i Flash (explicades ja breument).
Totes aquestes activitats es duuen a terme amb un monitor que ho exposa als nens i els guia.
Personalment penso que el mètode que segueix el CosmoCaixa és totalment encertat per l'educació, presenta la ciència als infants d'una manera "màgica" , divertida i sobretot dinàmica (poden tocar, poden jugar..) que fa que es sorprenguin i sobretot que s'interessin per una cosa molts cops "tant abstracte" com la ciència.
En aquest montatje d'imatges es poden veure infants realitzant activitats en el Click i Flash, en la sala de la matèria, en el bosc inundat...
Us he enllaçat la paraula "Cosmocaixa" amb la seva web oficial a l'inici de l'entrada per si voleu tenir més informaciósobre aquest museu.
